Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals. Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista. Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires (1960-63) i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires. La seva música no es pot incloure dins del corrent nacionalista, ni tampoc és deutora de les tendències musicals més innovadores. Més aviat conservadora, té una certa influència de la música espanyola. Del conjunt de la seva obra sobresurt la música coral, que inclou moltes obres religioses, i la Cantata para la paz (1966).