S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques. En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta.
La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l'organistrum, instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostel·la. Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones, una de les quals fa girar la roda mentre l’altre acciona el teclat. Aquest mateix mecanisme es mantingué en l’instrument posterior, més petit i tocat per un sol músic, de gran difusió i ús fins al segle XX, anomenat viola de roda. El 1611, Michael Praetorius descriví, en el Syntagma Musicum, un instrument de corda amb teclat anomenat geigenwerk, amb múltiples rodes per a fer sonar les cordes, accionades des d’un pedal. L’únic instrument d’aquest tipus conservat es troba al museu de Brussel·les, construït l’any 1625 per l’espanyol Fray Raymundo Truchado, a qui se n’atribueix la invenció.