Estudià amb Ernest Bloch, del qual més tard fou assistent a l’Institut de Música de Cleveland (1921-25). Durant aquest període escriví la suite orquestral The Black Masters (1923). Del 1927 al 1933 visqué a Europa, on estrenà la Simfonia núm. 1 en mi menor (1927), que fou seguida per vuit simfonies més, escrites entre el 1946 i el 1978. En tornar als Estats Units, ensenyà en diverses institucions, com ara a la universitat de Bos-ton (1933-35), la de Princeton (1935-45) i la Berkeley (1945-51), a més de la Juilliard School (1965-85). Entre els seus deixebles cal destacar M. Babbit i R.L. Finney. La seva música és eclèctica i s’inspira en els grans corrents musicals del segle XX, com ara el serialisme i la atonalitat, emprats d’una manera molt personal. És autor de les òperes The Trial of Lucullus (1947), amb llibret de B. Brecht, i Moctezuma (1941-63). El punt àlgid de la seva etapa de maduresa fou l’oratori When Lilacs Last in the Dooryard Bloom’d, per a solistes, cor i orquestra, estrenat el 1971. Rebé el Premi Pulitzer pel seu Concerto for Orchestra (1979-81).