Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins (piano), Peter Racine Fricker i John White (composició). Després estudià amb K. Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966.
Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement. Fou el primer compositor resident a Cambridge (1967). Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis, per a setze veus (1966-67). Més tard, la influència de Stockhausen s’incrementà notablement en obres com ara Pulses (1969).
Juntament amb Tim Souster, el 1969 fundà Intermodulation, un conjunt de música electrònica que, després de diverses gires per la Gran Bretanya i Europa, es dissolgué el 1976. Des del 1970 treballà a la Universitat de Perth, a Austràlia. El 1991 li fou concedit el Creative Development Award, concedit pel West Australian Department for the Arts, i el 1995 fou compositor resident de la West Australian Symphony Orchestra.