Els seus textos sobre música (recollits en L’obvi i l’obtús) ocupen una petita part de la seva obra. Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica (o, potser, antimusicològica). Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc. Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E. Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació (sentit o expressió) per expressar qualitats emocionals (plaer, desig, amor, etc.), que ell anomena "el cos de la música".