En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu. Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics. Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíl·labs, bé que, per influx del romance castellà (molt abundant en la literatura d’aquesta llengua), acabà imposant-se el vers heptasíl·lab. La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb tornada o sense, abraça un o dos versos; consta de frases curtes que es van repetint constantment. El ritme acostuma a ser mesurat, sovint amb patrons característics de giusto sil·làbic. Tradicionalment, aquest gènere cançonístic servia d’entreteniment i també per a la divulgació de notícies. Els seus textos, sovint amb clares funcions enculturadores, es difonien sobretot per mitjà de cantants itinerants i també de manera impresa gràcies als venedors de canya i cordill.
m
Música