El llibre, publicat el 1882 a Barcelona (Librería de D. Álvaro Verdaguer), és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (Barcelona, 1853). Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per col·laboradors seus. Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols: cançons religioses i llegendàries, històriques i de bandolers, novel·lesques, de costums i cançons diverses. Tot i que tenia un interès predominantment literari, hi afegí, a tall d’apèndix, un conjunt de quaranta-sis tonades transcrites pel músic militar Josep Piquer. Aquest treball recopilatori tingué un notable ressò en els àmbits erudits del país i influí especialment els folkloristes. De fet, es tractava del primer treball sobre aquesta temàtica realitzat amb rigor científic, tot i que també conté alguns aspectes criticables. Milà procurà atenir-se a una transcripció fidel del llenguatge dels textos, però, per raons de moralitat, no donà sempre les cançons de manera íntegra. Si per una banda sabé atribuir la importància deguda a les variants, per l’altra no indicava sempre la procedència concreta de les cançons. El 1926, a partir de dades manuscrites que havia deixat el mateix Milà tot pensant en una nova publicació de la seva recopilació, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren en els Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya les Observacions, apèndixs i notes al "Romancerillo catalán" de Manuel Milà i Fontanals (Barcelona, 1926).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Milà i Fontanals, Manuel: Romancerillo catalán: canciones tradicionales, Libr. de D. Álvaro Verdaguer, Barcelona 1882