Aprengué l’art del contrapunt de F. Soriano i G.M. Nanino. Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia. Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt. Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma. Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals. En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística. Destaca el seu Hic finis (1655) per a dotze veus en tres cors. Assolí també certa notorietat com a polemista, tot enfrontant-se a autors com M. Scacchi, P. Siefert i K. Förster.