Estudià piano i composició amb J. Juzeliunas al Conservatori de Vílnius (1952-57) i posteriorment fou alumne de B. Woytowicz al de Varsòvia, institució de la qual fou professor (1972-2008). El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N. Boulanger. Guanyà, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca (1965), que forma part del Trittico fiorentino.
El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia (1962). Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans. Entre les obres escèniques, en destaquen Cyrano de Bergerac (1962) i Mary Stuart (1979). És autor de concerts per a piano i de notable música vocal de gust antic (cantates, litúrgies), i també cal esmentar-ne peces com Mala sonata (‘Petita sonata’, 1959), la Sonata breve, per a clavicèmbal (1979), i el Trio (1987).