Fou deixebla d’A. Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano. Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI. Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa (Lohengrin) a les termes de Caracal·la. Poc després actuà a la Scala de Milà (1951) i a l’Òpera de San Francisco (1954) i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960. L'any 1966 anuncià la seva retirada.
Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma. Estrenà obres d’autors contemporanis, com la Ifigènia, d’I. Pizzetti, o Calzare d’Argento, del mateix autor (1961). Enregistrà diverses òperes de compositors romàntics italians, especialment de Donizetti.