Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes. Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles. Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà, així com en l’arranjament de ballets per a cobla. Fou també organitzador dels certàmens per a la promoció de compositors a Banyoles, entre el 1921 i el 1931. L’any 1939 reprengué la composició de sardanes, algunes de les quals es popularitzaren àmpliament; entre els més de seixanta títols sardanístics que llegà, els més difosos han estat Cantem i Ballem (1941), Vilanova de la Muga (1946), Muntanyes de Ceret (1962) i L’Aplec de Sant Ferriol. Resumí el resultat de les seves recerques i estudis en l’àmbit de la música popular en tres interessants treballs inèdits: Sardanejant, La música nostrada (1973) i Banyoles Folklòrica (1974).