Fou una figura clau en el desenvolupament de la música simfònica nord-americana i un autor de gran renom. Ingressà a la Universitat de Berkeley, on decidí dedicar-se a la música, cap al 1919. Durant el període 1926-29 estudià amb N. Boulanger a París. Assolí un reconeixement a tots els EUA amb l’estrena de la Symphony 1933, però la Tercera Simfonia (1939) fou més popular, i és considerada la seva obra mestra. Sobretot a partir dels anys quaranta del segle XX, i fins a la seva mort, s’associà amb nombrosos centres universitaris. El seu deixeble més cèlebre és William Schuman. La popularitat de Harris disminuí a poc a poc durant les dècades dels cinquanta i seixanta, i es retirà dels cercles professionals durant els anys setanta; amb tot, els darrers anys de la seva vida hi hagué un cert reviscolament de l’interès per la seva producció. Escriví més de 200 obres en una gran varietat de formes i mitjans, però fou la seva aportació simfònica i cambrística (majorment per a corda) que li valgué la fama.