Inicià la seva carrera com a violista després d’haver estudiat al Conservatori de Moscou amb Borisovskij. Els anys quaranta i al començament dels cinquanta tocà en formacions de cambra, com a membre integrant del Quartet de Moscou i de vegades formant conjunt amb Emil Gilels o Mstislav Rostropovič. El 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Moscou, que ell mateix dirigí, principalment dedicada a la música barroca, però complementada amb música d’autors del segle XX. Emigrat a Occident (1977), fou director artístic de l’Orquestra de Cambra d’Israel (1978-81), director principal de l’Orquestra Simfònica de Vancouver (1981-82) i de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth (1982-88) i director convidat principal de diverses formacions orquestrals d’Europa, els Estats Units, el Canadà, el Japó i Taiwan. Destacà també com a arranjador d’obres de Prokof’ev i, especialment, de Šostakovič, la transcripció del Quartet núm. 4 del qual per a orquestra de cambra és especialment celebrada. Del mateix compositor estrenà el 1967 la Simfonia núm. 14.