Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió. El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició. Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam. Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" (1945-46) i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània. Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat d’Utrecht en temes de música contemporània. La seva obra comprèn música orquestral, instrumental i vocal. Del conjunt, en sobresurt Musique pour l’esprit en deuil (1943), per a orquestra, obra amb què guanyà el Premi Amsterdam de Música el 1946. Tanmateix, però, les més apreciades i conegudes són algunes obres vocals, com el cicle de cançons Chants du désir (1951), per a mezzosoprano i piano, o les Songs of Love and Eternity (1955), per a cor.