Deixeble de Víctor González a París (1927-29) i de Theodor Frobenius a Dinamarca (1930). Durant els anys trenta treballà com a assessor a Hamburg, on el 1949 obrí el seu propi taller d’orgueneria dedicat a la restauració i a la construcció d’instruments. Els seus nous orgues estaven basats en criteris històrics i de retorn a la sensibilitat de la tracció mecànica i al temprament antic. Aviat el seu prestigi fou internacional. Amb tot, sempre es resistí a ampliar la seva factoria, ja que volgué exercir personalment el control artístic de les seves obres. Construí més d’un centenar d’orgues, principalment a Alemanya, Suècia, la Gran Bretanya, els Estats Units, Canadà i Austràlia.