Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R. Teichmüller. L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F. Schreker, entre d’altres. Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927. El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B. Brecht i el Berliner Ensemble. Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies melòdiques de dicció concentrada. Dugué a terme una síntesi entre els elements del teatre èpic antic (ús del cor) i les propostes didàctiques de Brecht, seguint el camí de K. Weill. En Das Bergwerk zu Falun ('La mina de Falun', 1961) intentà conjuminar l’estètica de Busoni i les tècniques dodecatòniques. Schir Haschirim (1964) presenta insòlites sonoritats, i una encesa vitalitat presideix Prometheus (1959). Compongué molts ballets i música d’escena. La combinació instrumental de la seva música de cambra és força rica, i també són de destacar l’obra pianística i els lieder.