Possiblement fou deixeble de G. da Palestrina. El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum. Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates. Succeí a G. da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624. Ordenat de sacerdot el 1595, exercí diversos càrrecs no musicals a la cort pontifícia. El 1615 col·laborà en els treballs de reforma del gradual promoguts pel papa Pius V. Fou un dels compositors més importants de l’Escola Romana. Escriví molts madrigals, canzonette i altres peces breus recollides en sis llibres editats entre el 1585 i el 1606 i en moltes antologies. La seva producció religiosa inclou algunes misses i nombrosos motets, la part més conservadora de la seva obra, recopilats en dos llibres publicats el 1593 i el 1604 i en diverses col·leccions antològiques. També escriví un petit nombre de peces en stile moderno, amb acompanyament de baix continu.