Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A. Schönberg, M. Bruch i E. Humperdinck. Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme. Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical. Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas, on evoca moments èpics de la història de Portugal, i també les Suites portugueses, on utilitzà elements del folklore musical del seu país d’origen. La seva obra és una de les mostres més notables del corrent nacionalista portuguès.