S’inicià en la música de manera autodidàctica, i el 1928 es graduà a la Universitat de Tòquio amb un treball sobre les formes musicals. El seu encontre amb el grup Suruya fou fonamental per al coneixement de les noves tendències musicals. El 1932 es traslladà a Berlín, on estudià composició amb Schrattenholz i orquestració amb Gmeindl fins el 1934. Fou a Berlín on s’estrenaren algunes de les seves primeres obres, com el Concert per a piano i orquestra (1933) i la Simfonia núm. 1 (1934). Posteriorment ocupà diferents càrrecs musicals al seu país natal. Involucrat amb la tradició musical germànica, la seva formació fou fonamental per a la difusió de la música occidental al Japó, sobretot com a mestre d’importants creadors musicals com M. Shibata, K. Toda o Y. Irino.