La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos. Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment. La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria. Diversos compositors s’han inspirat en la saeta: pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I. Albéniz, el qual, malgrat no referir-se a la Setmana Santa, presenta una música de caràcter processional que emmarca el cant d’una copla central amb un estil improvisatori anàleg al d’una saeta.
f
Música