Édouard Salabert (Londres 1838 - París 1903) fundà l’empresa a París el 1878. El seu fill Francis (París 1884 - regió de Shannon, Irlanda 1946) prengué el relleu al capdavant del negoci patern el 1901. Durant els primers temps edità abundant música lleugera -com ara cançons de M. Chevalier i M. Dietrich-, música per al cinema, jazz i operetes. Aquest material proporcionà grans beneficis a l’empresa, que progressivament començà a diversificar la seva oferta amb música clàssica i contemporània i material didàctic. Així, per exemple, es publicaren obres de G. Auric, A. Honegger, F. Mompou i D. Milhaud. A més, al llarg dels anys, Francis anà comprant catàlegs d’altres editorials, com ara Gaudet (1927), Christiné (1937) i Deiss (1946). Després de la seva mort, la seva vídua, Mica, assumí la direcció d’Éditions Salabert, que continuà essent una de les editorials franceses més importants pel que fa a la publicació de música contemporània, amb representació en diversos països. El 1968 s’inicià la publicació d’un catàleg titulat Jeune École Contemporaine, on s’ha editat l’obra de nombrosos compositors avantguardistes. Des del 1981, any que es retirà la vídua de Francis, l’empresa ha estat presidida successivament per N. Boufathal, M. Landowski i S. Berlow.