El 1930 es diplomà al Conservatori de Tbilisi, després d’estudiar-hi amb M. Bagrinovskij i S. Barkhudar’an. Posteriorment es perfeccionà a Moscou amb V. Šcerbac’ov. Impartí classes de teoria i composició a l’Institut Musical de la capital georgiana i participà en diverses activitats de recerca etnomusicològica. Com a director artístic del Conjunt de Cants i Danses de Geòrgia, dugué el grup al cim de la seva popularitat. Del 1950 al 1952 fou director del Teatre d’Òpera de Tbilisi. Les seves obres escèniques més importants són La saga de Tariel (1946) i L’ajudant del gran mestre (1961). Escriví també alguns oratoris, entre els quals Caucas (1949) i La llegenda de l’eternitat (1970), a part de simfonies i d’altres obres més o menys relacionades amb temes patriòtics. Igualment destacables són els poemes simfònics i les suites. Compongué música per a diverses pel·lícules i un bon nombre de cançons.