Fou capità de les tropes del pretendent Carles durant la primera carlinada. Emigrà a França, país en què desenvolupà la carrera musical, i s’establí a Bourges, on començà com a professor de piano i oferí petits concerts. Guanyà la plaça d’organista a la catedral d’aquesta mateixa localitat, i més tard fou professor d’harmonia i solfeig a l’École Normale. Fou partidari del sistema d’ensenyament musical de Pierre Galin, i n’ideà noves aplicacions. Publicà diferents obres pedagògiques a França, com la Grammaire philarmonique (1836-37) i el Cours de plain chant (1845), entre d’altres.