El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intel·lectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català. Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo. Entre les seves coreografies cal esmentar: Les danses de la Mort, Contrapàs Llarg, Arabesc del País Valencià, Catalonia i Mallorca, d’I. Albéniz, La Rambla, amb música d’A. Ros Marbà, L’Envelat, Tossa 1914 i El Celler, amb instrumentacions d’A. Cohí i Grau i llibret de J. Valls Volart, Vilanesca, d’E. Granados, o Farandola Provençal, la majoria de les quals superaren les mil representacions, amb un gran èxit de públic i de crítica. La major part de les coreografies de danses populars que es ballen actualment a Catalunya són obra seva.