Començà a estudiar arquitectura a la universitat, però abandonà la carrera per dedicar-se a la música. Es graduà com a professor de teoria de la música, harmonia i composició al Conservatori Nacional, on més tard impartí classes de teoria i solfeig. Posteriorment ocupà la càtedra d’harmonia i composició al mateix conservatori i el 1944 fou nomenat director del centre. Fou un compositor molt influent en la vida musical xilena, des de la seva càtedra universitària i també com a membre de l’Associació Nacional de Compositors. Entre les seves obres cal destacar Escenas Sinfónicas, per a orquestra, el poema simfònic La fiesta del Campo, peces de cambra com Tres Cuartetos de Cuerdas i dues suites per a piano, Paisajes i Armonías Campestres.