Vida
Nebot de John Wesley, fundador del metodisme. Nen precoç, l’any 1774 William Boyce ja l’anomenava el Mozart anglès. A vuit anys compongué el seu primer oratori, Ruth. Guanyà fama principalment com a organista i fou considerat un dels millors intèrprets d’orgue de l’època. Des de jove se sentí atret per la música de l’Església Catòlica i a partir del 1778 assistí sovint a la capella de l’ambaixada portuguesa. El 1784 es convertí al catolicisme, religió que aviat abandonà, tot i que hi estigué relacionat durant la major part de la seva vida. Així, entre els anys 1811 i 1823 feu d’ajudant de Vincent Novello, organista de l’ambaixada portuguesa a Londres. Wesley dedicà una part molt important de la seva producció a la música per a l’Església Catòlica, que conreà del 1780 al 1820, amb obres com la Missa de Spiritu Sancto (1784), per a celebrar la seva entrada a la nova fe. També són destacables els motets Confitebor tibi, Domine (1799), per a quatre solistes, cor de cinc veus i orquestra, Dixit Dominus (1806), a vuit veus, i In exitu Israel (1810), per a doble cor.
Sembla que les ferides provocades per una caiguda foren la causa de les depressions que patí d’ençà del 1787. L’any 1793 es casà amb Charlotte Louisa Martin, amb la qual tingué quatre fills. El matrimoni durà fins el 1810, any en què se separà arran d’una aventura de Wesley amb Sarah Suter, mare del compositor Samuel Sebastian Wesley. Francmaçó des de l’any 1788, fou nomenat gran organista de la lògia el 1812. Del 1813 al 1817 fou organista al Covent Garden, i altre cop, a partir del 1819, càrrec que ocupà d’ençà del 1824 a la capella de Camden. L’època de més activitat fou entre el 1808 i el 1817, durant la qual tingué un paper molt important en la vida musical londinenca. Fou un membre destacat del cercle de músics que contribuí a la redescoberta de J.S. Bach a Anglaterra, integrat, entre d’altres, per Vincent Novello i Charles Burney. Juntament amb Karl Friedrich Horn publicà les sis trio sonates per a orgue BWV 525-30 (1809) i una edició d'El clavicèmbal ben temprat (1810-13). A més, és autor d’unes memòries, Reminiscences, aparegudes el 1836. La seva música mostra un ampli ventall d’influències, des de la d’A. Corelli i G.F. Händel, sobretot els primers anys, fins a la de J.C. Bach, K.F. Abel i la tradició catòlica. Gran part de la seva producció instrumental és de la primera part de la dècada del 1780. Cal destacar-ne la Simfonia en si bemoll Major (1802).
Obra
Música religiosa
5 misses (entre les quals: Missa da Spiritu Sancto, 1784); 1 rèquiem a 4 v. incomplet; 1 kírie a 4 v. i org.; 55 motets en llatí (entre els quals: Confitebor tibi, Domine, 4/5 v., orq., 1799; Pro peccatis suae gentis, 3 v. masculines, 1792; Deus majestatis, 8 v., orq., 1799; Dixit Dominus, 8 v., orq., 1799; In exitu Israel, 8 v., org., 1810; Ecce panis angelorum, 4 v., 1813; Tu es sacerdos, 4 v., 1814); diverses antífones; 2 oratoris (Ruth, 1774; The Death of Abel, 1779); 29 anthems (entre els quals: The Lord is my shepherd, S./T., org, ~1775; O Lord God most holy, 4 v., 1800; All the earth doth worship thee, 4 v., org., 1801; My delight shall be in thy statutes, S., org., 1816); més de 30 himnes i cançons religioses (entre els quals: The sacred minstrel plays and sings, S./T., org., ~1775; Father of light, 4 v., 1801; How are thy servants blest, O Lord, S., 3 v., orq., 1804)
Música vocal profana
43 glees i cançons polifòniques (entre els quals: Thou happy wretch, glee, 3 v./3 v. masc., 1783; Begin the noble song, oda a Santa Cecília, 4 v., orq., 1799; While others, Delia, use their pen, glee, 3 v. masc., 1800); prop de 60 cançons a 1 v. o 2 v. amb acomp. instr. o sense
Música instrumental
5 obertures orquestrals, 4 simfonies, 2 concerts per a piano i orquestra, 4 concerts per a orgue i orquestra, 8 concerts per a violí i orquestra, 3 quartets de corda, 8 trios per a diferents formacions instrumentals, 6 sonates per a 2 instruments, més de 20 obres per a orgue (entre les quals: Preludes throughout the octave, 1797; 6 Voluntaries for the Use of Young Organists, op. 36, 1837); prop de 100 obres per a altres instr. de teclat (entre les quals: 24 sonates, 12 sonatines, 15 rondós, prop de 20 sèries de variacions, 4 minuets, 2 marxes)
Bibliografia
- Kassler, Michael i Olleson, Philip: Samuel Wesley (1776-1837): A Source Book, Ashgate, Burlington 2001
- P.J.Olleson (ed.): The Letters of Samuel Wesley: Professional and Social, 1797-1837, Oxford University Press, Oxford 2001