Deixeble de H. Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat. Tingué com a mestres M. Reger i A. Nikisch. Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals (1914-15) en la revista "Die Musik". De nou a Hongria (1916), esdevingué un dels crítics més apreciats. Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava". A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest. Dedicà els darrers anys de la seva vida a escriure monografies sobre compositors. El seu catàleg d’obres és força ampli i mostra la influència de Reger i de Schönberg. Les seves composicions, de poca difusió a Hongria, tingueren en canvi força èxit a l’Europa occidental, especialment el Trio per a cordes número 1, estrenat el 1924.