Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics. L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans. En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este. A Roma treballà com a mestre de capella. L’any 1560 retornà a França. És conegut sobretot com a compositor de chansons, en l’estil de les quals es detecta la influència italiana. Les primeres conegudes foren impreses per P. Attaignant a París el 1538, i després, per altres editors parisencs com R. Ballard, Chemin i A. Le Roy, pels lionesos J. Moderne i R. Granjon. També els flamencs T. Susato i M. Phalèse inclogueren algunes de les seves composicions en col·leccions i antologies que es reeditaren fins ben entrat el segle XVII. Moltes de les seves obres circularen en arranjaments per a tabulatura de llaüt i altres instruments de corda.