Vida
Estudià solfeig, contrabaix i trombó al Conservatori de Manresa, i es formà de manera autodidàctica en la percussió.
A tretze anys entrà a formar part d’un grup de rock com a vocalista i posteriorment formà part de diverses orquestres com la Maravella, Club San Remo o Orquesta Club Virginia. Creà diversos grups, en els quals tocava la bateria. Amb Jordi i Manel Camp i Martí Brunet fundà el grup de rock progressiu Fusioon (1971) i amb Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer el grup Pegasus (1982), que fou un dels primers grups catalans a utilitzar els ordinadors en la seva música i que el 1986 posà música al film mut Berlín. La simfonia d’una gran ciutat (1926-27, Walter Ruttmann).
Compongué música per a teatre, com la de l’espectacle Oh, stress, del grup Vol Ras, i per a la televisió, com la de les sèries Pepa y Pepe (1994, Manuel Iborra) o la de programes infantils com Terra d’escudella.
Treballà per primera vegada en el cinema com a actor ocasional en els films Kilma, reina del Amazonas (1975) i Desnuda inquietud (1976), ambdós de Miquel Iglesias. Després feu la seva primera banda sonora, la del curtmetratge El gran Freddy Ortigosa (1979, M. Iborra), seguida per la del seu primer llargmetratge, El timbaler del Bruc (1981, Jordi Grau), amb orquestracions de M. Camp. La seva vinculació musical al cinema no fou constant: vuit títols entre el 1981 i el 1999, col·laborant sobretot amb Iborra, que el 1991 feu Orquesta Club Virginia, basat en una etapa de la pròpia biografia d’Arisa. Altres fils són: 3 x 4 (1981, M. Iborra), El extranjer-oh! de la calle Cruz del Sur (1985-86, J. Grau), Caín (1986, M. Iborra), Subjudice (1998, J.M. Forn) i Pepe Guindo (1999, M. Iborra).
El 1989 rebé el premi Cine Onda Madrid per la banda d’El baile del pato (1989, M. Iborra). Creador i impulsor de la sardanova, també ha escrit la sardana convencional Clau de sol (1998), amb Xavier Roger.
Bibliografia
- Sardans, J.: “Santi Arisa i Pujol”, El Pou de la Gallina, núm. 123, 1998.