El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona. Al cap de dos anys entrà, segons afirma B. Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco. A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi. Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M. Mathis i de Ch.A. de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa. La seva carrera fou molt brillant: el 1888 obtingué el primer premi del concurs del Conservatori de París, un dels guardons més preuats i que guanyaren en altres edicions R. Viñes i J. Malats. Després exercí la docència de piano a Bucarest fins el 1895. De retorn a París, adoptà la nacionalitat francesa i desplegà una gran activitat com a concertista. Amb T. Dubois com a director del conservatori, en fou considerat el concertista titular i hi estrenà obres del mateix Dubois. Hom assenyalà de Riera la seva excepcional agilitat en la interpretació. Cal recordar, també, que fou un dels professors de piano de M. Ravel.