La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient. Així, una octava es representa mitjançant la raó 2:1, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última; una 5a J correspon a una raó 3:2, i una 4a J, a una raó 4:3. Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval (que és una 8a) s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, (3/2) per (4/3). Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma. Es defineix de manera que l’8a correspongui a 300 savarts. Una 5a J (175,5 savarts) seguida d’una 4a J (124,5 savarts) condueix a un interval de (175,5+124,5) savarts, que coincideix amb els 300 de l’8a. Un altre aspecte interessant és que l’interval unitari (1 savart) coincideix amb el més petit que pot distingir, de mitjana, l’oïda humana.
m
Música