L’origen del gènere es troba en les representacions de teatre parlat (schuldramma) interpretades en llatí per nens i joves que es desenvoluparen a Alemanya al segle XV, inspirades per les idees humanistes de l’època i que tenien alguns elements musicals. Aquest gènere tingué continuïtat també en alguns singspiele i obres de teatre musical interpretades per nens als segles XVIII i XIX, entre les quals destaca Apollo et Hyacinthus (1767), de Mozart. Al segle XX, amb característiques més definides, el gènere esdevingué un instrument didàctic, pensat per a apropar els nens a la realitat musical i teatral a través d’un tipus d’obres de les quals ells mateixos són els principals intèrprets i que desenvolupen la seva habilitat per al treball en equip. Compositors tan destacats com P. Hindemith (Wir bauen eine Stadt, ’Construïm una ciutat', 1930) o K. Weill (Der Jasager, ’L’escolà d’amèn', 1930) crearen obres mestres d’aquest gènere, molt cultivat posteriorment per alguns compositors de l’antiga República Democràtica Alemanya. Representacions d’aquest tipus es donen en altres països, com la Gran Bretanya, on destaquen les obres compostes per B. Britten.
Música