El primer fou Johann Andreas Schulze (~1740-1810), que treballà a Milbilz i construí catorze orgues petits. Fou seguit pel seu fill Johann Friedrich (Milbilz 1793-Paulinzella, Turíngia 1858), deixeble d’Ehle a Stadtilm i que el 1815 s’establí pel seu compte. El 1824 es traslladà a Paulinzella. En 1824-25 col·laborà amb ell Johann Gottlob Töpfer, que tingué influència en els orgueners de la família Schulze. La reconstrucció de l’orgue de Halberstadt li valgué a Johann Friedrich els elogis de F. Mendelssohn, però, en el cas de la de l’orgue de Wismar, la pèrdua de la sonoritat barroca motivà una polèmica. Fou seguidor de l’estètica romàntica. El 1849 ja havia bastit més d’un centenar de grans orgues. El seu fill Heinrich Edmund (Paulinzella 1824-1878) continuà desenvolupant la mateixa línia tímbrica del pare i exercí una forta influència a Europa, des de Londres fins a Budapest. Fou anomenat el "Schulze anglès" i creà escola, a la qual pertanyen grans orgueners. Amb ell col·laboraren els seus germans Oskar (1825-1878), Eduard (1830-1880), Herward (~1830-1908) i Franz (?-1882).