Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790. En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra (1791), Merope (1796), La morte di Mitridate (1796) o Il medico di Lucca (1797), realitzades en l’estil del final del segle XVIII. Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d'Andromaca (1790)-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799. A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida no són clares: per a alguns morí a Venècia el 1799 i per a altres el 1810 era a Nàpols, on el 1816 es presentà la seva última obra. En les seves òperes es valora particularment la riquesa de les àries virtuosístiques i la bellesa de les escenes, que en algun moment recorden Giovanni Paisiello per la gràcia i el gust de la melodia del cant (més que en la utilització dels instruments) i per la varietat dels accents i la fantasia.