Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional. El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu. L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília (1964-71) i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics. Amb el traspàs de F. Millet, el 1968 n’assumí la presidència Joan Vallbé i Creus, mentre el SOC es constituïa en delegació d’Òmnium Cultural. La progressiva renovació de plantejaments, objectius i mètodes al si del moviment coral, amb l’empenta de les entitats més joves, es precipità a la darreria dels anys setanta i comportà la transformació del SOC en la Federació Catalana d’Entitats Corals el 1982, després d’un llarg procés de reflexió.