Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito. Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país. Dirigí la banda de l’armada equatoriana (1915-37) i fou director dels conservatoris de Cuenca (1937-40) i Guayaquil (1940-45). La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador. Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques. És autor d’importants tractats d’etnomusicologia: Música y danzas del Ecuador (Quito, 1949) i La música de los Incas (Quito, 1957).