De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano (1903) el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música. Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H. Pfitzner. El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral. Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37. En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H. Pfitzner. Entre les composicions d’aquest període cal destacar el Quartet de corda núm. 1 (1924) per l’ús que fa de material melòdic provinent de cançons medievals flamenques. A partir del 1935 es dedicà als concerts per a instrument solista i compongué, entre d’altres, dos concerts per a violí, el Concert per a oboè (1939) i el Concert per a flauta (1949). Tanmateix, és en algunes pàgines simfòniques on es mostra la força i el talent de Dresden, com a Dansflitsen (1951), suite de set danses construïdes sobre motius melòdics idèntics.