semibrevis

*

m

Música

Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.

A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima. La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural. Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura. Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona; el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona.