semiminima

*

f

Música

Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIV al XVII i que equival a la meitat d’una minima, d’on prové el seu nom.

Aparegué, com la minima, al segle XIV. En la notació de l'ars nova es representa com una minima amb un ganxo a la part superior dreta. En la notació blanca del Renaixement s’indica indistintament amb el cap negre o blanc. El seu silenci és com el de la minima, però amb un traç horitzontal a la part superior dreta. Equival a la negra actual.