semiologia

Música

Ciència musical paleogràfica, iniciada per Eugène Cardine, que estudia la manera de traçar els signes musicals antics (hom l’ha aplicada sobretot al cant gregorià) per tal de poder-ne deduir no tant la correspondència amb els signes musicals moderns com la relació entre els diversos sons i l’art d’interpretar-los.

Bibliografia

Imberty, M.: Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale, "Musique en Jeu", núm. 17, París 1975; Kofi Agawu, V.: Playing with Signs, Princeton University Press, 1991; Lerdahl, F. i Jackendoff, R.: A Generative Theory of Tonal Music, MIT Press, Cambridge (Mass.) 1983; Nattiez, J.J.: Sémiologie de la musique, "Musique en Jeu", núm. 5, París 1971; Nattiez, J.J.: Fondements d’une sémiologie de la musique, Union Génerale d’Éditions, París 1975; Nattiez, J.J.: Musicologie générale et sémiologie, Christian Bourgois Éditeur, París 1987; Stefani, G.: Semiotica della musica, dins Dizionario della musica e dei musicisti, vol. 4, UTET, Torí 1984; Tarasti, E.: A Theory of Musical Semiotics, Indiana University Press, 1994; Tarasti, E.: Musical Semiotics in Growth, Indiana University Press, 1996