Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur (1691) o The Fairy Queen(1692). Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en col·laboració amb altres autors. Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera italiana a Anglaterra acabà perjudicant la continuació en la producció de noves composicions al principi del segle XVIII. El redescobriment generalitzat de la música barroca de les últimes dècades del segle XX ha despertat novament l’interès per la interpretació d’aquest gènere, que ofereix moltes possibilitats de treball també en el terreny escènic.
f
Música