En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M (com en els modes dòric o mixolidi), es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència. En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m. Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible. En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major. De vegades, altres graus de l’escala que es resolen normalment a distància de semitò, ascendent o descendent, poden rebre la consideració de sensibles: per exemple el sisè grau natural en el mode menor o el sisè grau rebaixat en el major, per la tendència a resoldre’s al cinquè. L’acord tríada o tètrada (de 7a) format sobre el setè grau natural del mode major o el setè elevat del menor s’anomena acord de sensible.
m
Música