Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors. Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí, opus 20, de L. van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano (opus 38) feta pel mateix compositor els anys 1802-03. L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven (es conserva el manuscrit de la part de violí). Altres septets cèlebres anirien des de la FantasiaIn Nomine (1680), per a grup de violes de gamba, d’Henry Purcell, fins al septet d’I. Stravinsky (1953), per a un grup igual al que emprà Beethoven, però substituint el contrabaix pel piano, o el de P. Hindemith, per a grup de vent (1948), entre d’altres.
m
Música