Començà els estudis de piano amb la seva mare i el 1878 marxà a Moscou per estudiar al conservatori d’aquesta ciutat. Allà rebé classes de K. Klindworth (piano) i S. Tanejev (composició). El 1884 es traslladà a Sant Petersburg, on estudià amb M.A. Balakirev, el qual, des de llavors, fou el seu mentor i la seva principal influència musical. El 1893 rebé l’encàrrec de la Societat Geogràfica Imperial de recollir cançons populars de diverses regions del país. Això li proporcionà un bon coneixement del folklore rus, coneixement que es reflectí en moltes de les seves composicions. Combinà la seva activitat com a pianista, director i compositor amb una important tasca com a pedagog al Conservatori de Sant Petersburg (1910-17) i també com a editor, amb la publicació de les obres completes de M. Glinka, en collaboració amb Balakirev. El 1923 deixà Rússia per anar a París, on dirigí una escola de música per a emigrats russos. La seva producció com a compositor és variada i inclou música orquestral, vocal i per a piano, tot i que tan sols tenen una certa presència en el repertori actual els seus brillants 12 études d’exécution transcendante, opus 11 (1900-05), amb els quals pretengué tancar el cicle d’estudis de F. Liszt del mateix títol.