Estudià piano amb I. Serato a São Paulo. Diplomat el 1953 pel Conservatório Dramático e Musical, s’inicià com a concertista mentre estudiava amb M. Braunwieser, H. Swarowsky, S. Blech i E. de Carvalho. A partir del 1956 estudià composició amb C. Guarnieri, que li aconsellà que es dediqués a aquesta disciplina. Ha exercit de periodista en diversos diaris i ha produït programes de ràdio. Com a educador, exposà les seves idees, considerades revolucionàries, en el llibre Planejamento em Educação Musical. Ha estat professor d’harmonia, contrapunt, anàlisi i composició a l’Escuela Superior de Música Santa Marcelina, a la Universidade Estadual de Campinas (1975-79) i a la Universidade Estadual Paulina (des del 1979), de la qual és doctor en música des del 1995. És membre de l’Acadèmia Brasilera de Música, fundador de la Societat Pro-música Brasilera i de la Societat Brasilera de Música Contemporània, així com president de l’Acadèmia Paulista de Música. De la seva obra destaquen els valsos, com Valsa de Antigamente, Moacaretà i Orubà-Orubà, les obres per a orquestra, per a orquestra i solista, música de cambra, piano, música vocal i composicions didàctiques.