service
*

Música

Nom donat als oficis litúrgics en l’Església Anglicana.

L’ofici matinal o laudes (morning service o matins) inclou càntics com Venite exultemus, Te Deum o Benedictus. L’ofici vespertí o vespres (evening service o evensong) és format pel Magníficat i Nunc dimittis. L’ofici de Comunió (Holy Communion) conté el Decàleg, el Kyrie, el Glòria, el Credo, el Sanctus, el Benedictus i l'Agnusdei. Existeixen, a més, càntics alternatius, i també oficis especials, com per exemple el burial service (ofici de difunts). Malgrat que es continuen coneixent pels seus títols en llatí, tots els cants són interpretats en anglès. Un ofici complet (complete service) inclou totes o quasi totes les parts esmentades, generalment compostes en la mateixa tonalitat (o, antigament, el mateix mode). Als segles XVI i XVII es distingia entre short service (d’estil homofònic senzill) i long service o great service (amb escriptura polifònica complexa). El service for verses representa una composició encara més elaborada, amb alternança de solistes i cors. T. Tallis, C. Tye, W. Byrd, T. Tomkins, T. Weelkes o O. Gibbons, al segle XVI; H. Purcell o J. Blow, al segle XVII, i W. Boyce, T. Attwood o W. Croft, al segle XVIII, foren alguns del compositors més importants de services. Des del segle XVIII els services perderen progressivament importància musical. Amb tot, al segle XX hom pot trobar-ne de compositors de la categoria de M. Tippett, entre d’altres.