Després d’haver-se format com a fagotista, estudià cant a Stuttgart, on el 1975 debutà com a primer presoner de Fidelio. El 1977 debutà a Bayreuth com a Froh (L’or del Rin) i posteriorment s’hi presentà amb els grans papers wagnerians per a tenor com Lohengrin (en 1979-81), Sigmund (en 1983-86) i Sigfrid (en 1988-90). El 1980 debutà al Metropolitan de Nova York amb el personatge de Lohengrin, i el 1987 hi tornà com a Loge (L’or del Rin). El 1985 fou Sigmund (La valquíria) al Gran Teatre del Liceu, escenari on tornà el 1986 com a Lohengrin i el 1988 com a Max (El caçador furtiu). També s’ha destacat en òperes de W.A. Mozart, Ch.W. Gluck i L. Janácek, i ha protagonitzat diversos enregistraments fonogràfics. Des del 1978 és membre de la Staatsoper de Berlín, amb la qual el 2000 cantà Tristany i Isolda al Teatro Real de Madrid sota la direcció de D. Barenboim.