Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich. Andreas (Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734), deixeble d’E. Casparini a Görtlitz (1697-98) i de F. Rinck (1699), col·laborà a París amb F. Thierry (1704-06). S’establí a Estrasburg. La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època (cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc.). El seu germà Gottfried (Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753) el seguí a Estrasburg (1702), però el 1710 es traslladà a Freiberg, on fou nomenat orguener de la cort (1736). Conegué J.S. Bach i J.L. Krebs i tingué com a deixeble Zacharias Hildebrant. En els seus quaranta-set instruments, Gottfried feu una síntesi molt particular de l’estil francès i del germànic del sud, amb una brillantor sonora molt peculiar. Destacà com a bon constructor de clavicordis -C.F.E. Bach en tingué un-, inventà el clavecin d’amour i aportà millores al pianoforte de B. Cristofori amb elements derivats del de Ch.G. Schröter. No entusiasmà J.S. Bach, però sí Frederic II de Prússia. Johann Andreas (Estrasburg 1712-1783), fill i deixeble d’Andreas, bastí cinquanta-quatre orgues repartits per Alsàcia, Lorena, Baden i Suïssa. Es relacionà amb els grans orgueners de l’època, entre ells J. Riepp, J. Gabler i F. Thierry. Els instruments de Johann Heinrich (Estrasburg 1727-1799) -clavicèmbals amb pedal, clavicordis, espinetes i pianos- arribaren a França, Suïssa, Letònia, Rússia, Suècia, Anglaterra i, fins i tot, l’Índia.
Arbre genealògic de la família Silbermann
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura