El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia. Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc. Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental. El primer, Opera intitulata Fontegara (Venècia, 1535), s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació. L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina (Venècia, 1542) i Lettione seconda (Venècia, 1543), i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba. Ambdós tractats són fonamentals per a conèixer la tècnica instrumental d’aquella època.