L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S. Jarocinski. Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora. Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents. Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G. de Nerval, A. Rimbaud, Ch. Baudelaire, P. Verlaine i S. Mallarmé, i posteriorment A. Gide i P. Valéry. Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R. Wagner com a referent per a la seva nova expressió. No existeix unanimitat en la datació cronològica del simbolisme musical, com tampoc no hi ha un acord general a l’hora d’admetre el corrent simbolista com a alternativa al que s’ha denominat ’impressionisme musical'. C. Dahlhaus admet la possibilitat d’un simbolisme de tipus francès i també un ’realisme musical rus’ com a tendències oposades al naturalisme i positivisme dominants des de la dècada del 1870. És a partir de l’obra de C. Debussy i sobretot d’E. Chausson que es pot començar a parlar de la definició d’un simbolisme musical, basat sempre en continguts conceptuals literaris. Així, el Prélude à l’après-midi d’un faune o Serres chaudes, de Debussy i Chausson respectivament, en són títols representatius. Els vincles entre música, espiritualitat i poesia són particularment destacables en el període del Romanticisme tardà, en l’època sovint anomenada Modernisme. A Catalunya, el seguiment dels corrents francesos afavorí també una certa tendència al conreu del lied i, en comptades obres líriques, vers temes de tipus simbolista.
m
Música